L’Enigma Cuixart

Sinopsi

A cent anys del seu naixement, Modest Cuixart continua sent una figura fascinant i silenciada del nostre patrimoni artístic. L’Enigma Cuixart no és un documental biogràfic, sinó un homenatge coral i sensorial a un creador radicalment lliure que va escollir viure i pintar des de Palafrugell, convertint el territori empordanès en refugi, taller i univers simbòlic.

Aquest projecte proposa una mirada poètica i propera sobre la seva obra i la seva absència. A través d’una estructura en capítols i una narrativa que barreja testimonis familiars, crítics d’art, artistes joves i veïns del poble, el documental connecta el silenci íntim de Cuixart amb la memòria col·lectiva del territori.

L’acte central —una ofrena simbòlica la nit de Tots Sants, amb 100 fanalets enlairats des de la platja de Port Bo— és alhora un ritual de comunitat i un gest audiovisual d’alt impacte. L’art es converteix en pont entre generacions, entre el dol i l’esperança, entre el silenci i la llum.

L’Enigma Cuixart és una història de proximitat perquè neix d’un paisatge concret, d’un llegat viu i d’un impuls local per retornar a l’artista el lloc que li pertoca: el de les preguntes que transformen.

Continguts i estructura narrativa

Una mirada coral i sensorial a l’enigma artístic de Modest Cuixart.

1 · Pròleg — El silenci de l’enigma

Un enigma no comença amb una resposta, sinó amb una sospita. El documental s’obre amb una atmosfera de reverència, misteri i llum tènue. El silenci no és absència, sinó presència viva: Cuixart comença a parlar-nos des de l’invisible. Una pregunta plana a l’aire: qui era, realment, Cuixart?

2 · El refugi interior

Allunyat del soroll del sistema, Cuixart troba a Palafrugell un espai per ser i crear. Aquest capítol explora el territori com a espai de resistència i regeneració. El poble esdevé taller, casa, refugi. Un lloc on tornar a començar des de dins, on el paisatge calma i l’ànima s’escolta.

3 · L’obra que no s’explica

Davant l’obra de Cuixart, no hi ha manual. Només presència. Aquest capítol proposa una immersió poètica i simbòlica en el seu univers pictòric: una obra que no s’ha de llegir, sinó viure. On el misteri no amaga, sinó revela. Un art carregat de símbols, matèria i intenció ritual.

4 · El preu de la llibertat

Tot i el seu reconeixement internacional, el sistema cultural sovint l’ha silenciat. Aquest capítol formula una pregunta incòmoda: per què no celebrem Cuixart? Una reflexió crítica sobre l’oblit actiu, el cànon oficial i els artistes que no encaixen en cap calaix. Un home massa lliure potser no té lloc en estructures tancades.

5 · L’absència compartida

Les absències que va deixar Cuixart no són només biogràfiques: són emocionals. Aquest capítol entra en la ferida. La relació amb els fills, la fugida, el dol. Una mirada íntima i delicada a les ombres d’un home que va triar ser artista a tota costa. El silenci familiar es transforma en memòria col·lectiva.

6 · L’Ofrena del Centenari

1 de novembre, nit de Tots Sants.

Una data sagrada per recordar els morts, honorar els absents i encendre llum davant la foscor. És la nit del vincle amb allò que ja no hi és… o que encara hi és, d’una altra manera.

En una nit carregada de significat, entre el dia de la mort de Modest Cuixart (31 d’octubre) i el del seu naixement (2 de novembre), la comunitat es reuneix a la platja de Port Bo, a Calella de Palafrugell, per celebrar els 100 anys de l’artista. A les 23:59 h, just abans de mitjanit, es preparen 100 fanalets, cadascun amb un desig escrit, íntim i compartit. A les dotze campanades, aquests fanalets s’enlairen sobre el mar com un regal col·lectiu ofert al cel.

Cada llum que puja és una absència que es transforma en presència, una ferida que s’eleva convertida en esperança. El piano de Joan Cuixart acompanya aquest acte litúrgic amb una composició nascuda del silenci, connectant pare i fill, art i emoció, terra i cel.
És una escena catàrtica, visualment poderosa i profundament simbòlica. Un ritual poètic i col·lectiu on el record esdevé ritu, el dol es torna ofrena, i el misteri de Cuixart torna a il·luminar el cel… com si mai hagués marxat del tot.

7 · Constel·lacions vives

Cuixart viu en artistes joves, en traços i en herències no dites.

8 · Epíleg — Una pregunta oberta

I si Cuixart mai no va voler ser entès? Aquest final no tanca, sinó que obre. Un espai coral de veus que l’han estimat, estudiat o descobert. Un traç final que no conclou: convida a mirar, sentir, escoltar… i seguir preguntant.

Com un llenç en blanc que ens espera.

L’Enigma Cuixart aposta per una mirada poètica i observacional. Sense veu omniscient ni explicacions expositives, el documental es construeix a partir del silenci, la llum natural i la convivència íntima amb els personatges. Plans lents i meditatius del taller, de l’Empordà i de l’obra de Cuixart es combinen amb una estructura en vuit moviments: de l’ombra al renaixement.

El so immersiu, enregistrat en 360°, i el foley minimalista amplifiquen la materialitat de cada escena. La banda sonora de Joan Cuixart —piano i textures orgàniques— dialoga emocionalment amb la imatge i les veus. Fragments poètics de Brossa i Cirlot apareixen en off, mentre els testimonis íntims conformen un murmuri coral que no explica, sinó que convida a sentir.

El clímax del film, la nit de Tots Sants, és captat com un ritual visual i sonor d’alt impacte. L’últim pla —un pinzell esborrat per l’onada— tanca el film deixant l’enigma viu i compartit.

Personatges principals

Testimonis íntims

Joan Cuixart
Hereu emocional, fa vibrar el llegat amb música i memòria.

Sílvia Arnau
Guardiana de l’Espai Cuixart, custòdia del seu univers artístic.

Marina Goday (primera esposa)
Preu afectiu de la llibertat creativa.

Marc Cuixart (fill)
Custodi de cartes i dibuixos, pont familiar amb l’absent.

Judith i Noemí Cuixart (filles)
Veus del dol, l’ombra d’un pare absent.

Victòria Pujoldevall (vídua)
Mirada íntima, darrera etapa i absència.

Pilar Giró
Comissària i “filla adoptiva”, desxifra l’obra i documenta els silencis.

Veïns de Palafrugell
Cor col·lectiu que l’arrela al territori com a presència viva.

Crítics i historiadors

Rosa Gutiérrez
Historiadora de l’art, interpreta Cuixart a través de textos.

Jaume Vidal
Historiador de l’art, parla dels orígens i de Dau al Set.

Pilar Bonet
Analitza el cànon que va excloure figures dissidents.

Àlex Mitrani
Historiador de l’art, reflexiona sobre pintura com a poesia viva.

Guillermo Cervera
Contextualitza ruptures formals en la seva postguerra.

Vicenç Altaió
Poeta-crític, celebra la litúrgia visual de les teles.

Ricard Planas
Comissari-arxiver, mostra proves de censura.

Lourdes Cirlot
Historiadora de l’art, compara les teles amb codis cabalístics.

Conxita Oliver
Comissària-escriptora, destaca l’impacte provocador.

Miquel del Pozo
Acadèmic, recull el ressò en artistes locals.

Artistes en diàleg

Maïs Jorba
Performance corporal que dialoga amb el traç pictòric.

Xavier González
Artista-filòsof, integra pintura i gest en viu.

Claudia i Daz
Dúo de performance que respira el misteri de les teles.

Sniqus
Jove emergent, recull i transforma el traç empordanès.

Tania Font
Pintora simbòlica, re-apropia ítems de l’univers de Cuixart.

Eduard Bigas
Pintor, trasllada la mística pictòrica al volum.

Veus perifèriques

Andreu Buenafuente
Humor i reflexió sobre l’oblit dels inconformistes.

Mònica Terribas
Periodista, analitza el silenci mediàtic i institucional.

Josep M. Puyal
Locutor, “El tomb per la vida”.

Marina de Setdart
Veu del mercat de l’art i la seva invisibilitat.

Joan Guitart
Exconseller de Cultura, proposa polítiques de reobertura.

Sònia Hernàndez
Actual Consellera de Cultura.

Ferran Mascarell
Historiador, critica l’absència als grans museus.

Lluís Bassat
Publicitari, planteja la projecció internacional de Cuixart.

Pepe Serra
MNAC, explica la rellevància actual de Cuixart.

Localitzacions

Espai Cuixart (Palafrugell)

Un recinte únic on la memòria i el paisatge empordanès s’entrellacen. A l’exterior, la terrassa i el petit pati es converteixen en escenari de concerts íntims i exposicions escultòriques a la llum càlida del capvespre. A l’interior, l’antiga cambra-rebost, avui sala polivalent, acull instal·lacions, performances i diàlegs en viu, projectant l’alè de Modest en cada racó i recordant que l’art és respiració col·lectiva i llegat renovat.

Casa Modest Cuixart (Palafrugell)

Interior “congelat” on mobiliari, eines i objectes personals romanen tal com ell els va deixar. Un santuari íntim, amb llum filtrada i racons empolsinats, que evoca la sensació que el temps s’hi va aturar.

Taller original de Modest Cuixart (Palafrugell)

Espai de creació on les parets esquitxades de tinta i els prestatges plens de tubs de pintura revelen la matèria primera del seu gest pictòric. Macro-plans de les mans, els pinzells tremolosos i la pols en suspensió en capten l’essència poètica.

Plaça Nova & Centre Fraternal Societat Cultural i Recreativa (Palafrugell)

El cor cívic on Modest va exhibir per primer cop i on els veïns —ara testimonis— descriuen la seva empremta. Un espai de memòria col·lectiva, amb el vell cafè i la sala veïnal.

Paisatges empordanesos

Camins de pins, marges de vinya, aqüeductes romans i panoràmiques del massís del Montgrí sobre el Mediterrani. Plans oberts i dronials que connecten l’obra amb la seva “matèria primera”: silenci, llum i ombra de la terra.

Platja de Port-Bo (Calella de Palafrugell)

Escenari del ritual de Tots Sants la nit de l’1 al 2 de novembre: enlairament de fanalets sota dotze campanades sobre la sorra i l’ona, evocant catarsi comunitària i simbolisme centenari.

Museus i arxius
  • Arxiu Municipal i Biblioteca Fages de Climent (Palafrugell)
  • Museu de l’Empordà (Figueres) i Centre de Documentació del Disseny (Girona)
  • MNAC i Biblioteca de Catalunya (Barcelona)
Racons personals i transitoris

Antiga fàbrica de Can Pantera (Palamós), espai emblemàtic del grup Dau al Set; carrer Sant Sebastià (Palafrugell), on va viure la primera dona de Cuixart; i cases, tallers, biblioteques i exposicions d’entrevistats per a enregistraments in situ.

Equip artístic i tècnic

L’Enigma Cuixart reuneix un equip de referència en el documental creatiu, on la sensibilitat artística i l’arrelament territorial conflueixen per donar vida al llegat de Modest Cuixart amb profunditat i rigor poètic.

Gerard Rius
Direcció, guió i muntatge final. Concep i guia l’arquitectura narrativa del film. Des del primer traç de guió fins al muntatge final, construeix l’arc emocional “ombra → catarsi → renaixement”, perquè cada imatge sigui experiència.

Sílvia Arnau
Co-guionista creativa i comissària. Custòdia l’autenticitat del relat i vetlla per la mirada institucional i simbòlica de la Fundació Cuixart.

Santi Zurita
Realització i producció executiva. Tradueix el guió a llenguatge audiovisual i coordina rodatges i logística amb precisió, garantint una presència tècnica discreta i compromesa.

Xavier Vicens
Direcció de fotografia, muntatge i color. Captura el clarobscur del taller i la llum empordanesa amb una paleta meditativa. Defineix el ritme poètic i les pauses dramàtiques del relat.

Aleix Campos & Xavier Gibert
Càmeres. Responsables dels plans íntims, macrodetalls i vol amb dron. Aporten dinamisme i proximitat en entrevistes i seqüències corals.

Àlex Rubiano
So directe i disseny sonor. Construeix un paisatge acústic immersiu amb foley minimalista i ambients reals que reforcen l’atmosfera sensorial.

Joan Cuixart
Banda sonora original. Teixeix el fil emocional del film amb una composició per a piano que connecta art, paisatge i absència.

Sílvia Arnau, Rosa Gutiérrez & Pilar Giró
Documentació i recerca. Recuperen arxius, correspondència, imatges i veus oblidades per donar profunditat històrica i simbòlica al relat.

D-9 Comunicació
Producció. Productora audiovisual amb més de 35 anys d’experiència. Garanteix l’estructura tècnica, el finançament, les relacions institucionals i la projecció del projecte al sector professional.

Logotip de la Fundació Cuixart

Resum de la privadesa

Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.