1959-1964

1959 Arriba al màxim reconeixement internacional en obtenir el Primer Premi Internacional de Pintura de la V Biennal de São Paulo (queden com a finalistes Francis Bacon i Alberto Burri) i la Medalla d’Or del Premi de Pintura Abstracta de Lausana, certamen en què Lucio Fontana obté la de plata. Participa en mostres com la Documenta de Kassel, Treize peintres espagnols del Musée des Arts Décoratifs de París. Es multipliquen les exposicions individuals i col·lectives a galeries de tot Europa, Amèrica i Japó.

1960-61 És seleccionat per a exposicions d’art avantguardista al Guggenheim Museum de Nova York, la Tate Gallery de Londres i el Museum of Modern Art de Washington, entre molts altres. Exposició individual a la galeria Bonino de Buenos Aires. René Drouin presenta una exposició de Cuixart al Théâtre des Champs Elysées de París —sota el patrocini del Théâtre de la Cité fundat per Planchon— dedicada a personatges i temes de Bertolt Brecht, autor que influeix poderosament al pensament de l’artista català.

1962 Exposa a la Galerie René Drouin de París Sept personnages d’exorcisme. Participa a les exposicions Antagonismes al Musée des Arts Décoratifs de París i Modern Spanish Painting a la Tate Gallery de Londres.

1963 Provoca un gran impacte amb els seus “Nens sense nom” (tràgiques composicions sobre tela amb nines destrossades), exposades a la galeria René Metras; aquestes peces s’acompanyen d’altres plenament tridimensionals basades en la manipulació i l’acoblament d’objectes. Es tracta de la seva particular aportació a moviments com el New dada, el Pop art i el Nouveau Réalisme. El director i crític de cinema Jean-André Fieschi roda un curtmetratge a la línia del cinema verité sobre el procés creatiu de l’artista. Exposició al Guggenheim ia la seu de la UNESCO. Participa a l’exposició col·lectiva Le Dessin a París juntament amb Karel Appel, Max Ernst, Jean Fautrier, Alberto Giacometti, Robert Rauschenberg, Mark Tobey, Joan Miró i Pablo Picasso, entre d’altres. Intensifica la seva faceta de col·laboració amb les arts escèniques (decorats, escenografies i vestuari de El perro del hortelano de Lope de Vega a l’Auditori Nacional de Mèxic), activitat que es consolida durant els dos anys següents (Fando et Lis de Raval i Antigone a els Ballets Moderns de París [BMP]).

1964 Exposició-homenatge a Bertolt Brecht a la galeria René Metras, prohibida pel règim franquista i on presenta configuracions d’objectes i assemblages. Realitza una exposició individual de gran repercussió a la galeria Bonino de Nova York, que marca l’inici d’un gir intel·lectualista cap a la figuració: s’obre un cicle singular que combina el grafisme i la matèria en estranyes composicions d’accent orgànic, eròtic i sinistre.

Logotip de la Fundació Cuixart
Resum de la privadesa

Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.