Biografia i cronologia
Modest Cuixart (Barcelona, 2 de novembre de 1925 – 1 de novembre de 2007) fou un pintor català fonamental de l’avantguarda europea de la segona meitat del segle XX. Format en un entorn familiar de gran sensibilitat cultural, va iniciar-se molt precoçment en la pintura. Després d’abandonar els estudis de medicina, va optar decididament per l’art com a vocació única. El 1948 va ser un dels fundadors de la revista Dau al Set, nucli essencial de la renovació artística i intel·lectual de la postguerra catalana.
Una estada a París i posteriorment a Lió, gràcies a una beca de l’Institut Francès, va ser determinant en la seva projecció internacional. En aquest període va desenvolupar una obra innovadora dins l’informalisme matèric, amb una intensa experimentació tècnica, que li va valer un ampli reconeixement crític i institucional. A finals dels anys cinquanta va assolir el moment de màxima projecció, amb premis de primer ordre com la Medalla d’Or del Premi Suís de Pintura Abstracta i el Gran Premi de Pintura de la V Biennal de São Paulo, consolidant-se com una figura clau de l’informalisme a escala internacional.
A partir dels anys seixanta, va abandonar progressivament l’informalisme per evolucionar cap a una figuració crítica i intel·lectualitzada, marcada per una forta tensió humana, simbòlica i eròtica. Les dècades següents van estar marcades per canvis radicals, tant vitals com artístics, amb períodes d’intens expressionisme, crisi i retorn, fins a una etapa final, als anys noranta, caracteritzada per la sobrietat, la maduresa tècnica i una profunda introspecció en la natura primigènia.
Artista polièdric i profundament contradictori, Cuixart va fer del risc, la llibertat i la transformació constants el nucli de la seva trajectòria. Va mantenir sempre un equilibri singular entre el rigor intel·lectual i l’impuls instintiu. Persona oberta, culta i de conversa brillant, va establir vincles sòlids amb creadors, crítics i col·leccionistes, així com amb persones de tota condició social. La seva obra, àmpliament elogiada per figures destacades de l’art i el pensament contemporanis, continua sent una referència imprescindible i un camp viu d’estudi crític dins l’art contemporani.
