Residències artístiques: SONORA
Sonora neix el 2024 de la mà de Clàudia i Daz com un projecte de performance i art sonor en col·laboració amb l’Espai Cuixart, en el marc del Centenari del naixement de Modest Cuixart. El març de 2025 s’inaugura oficialment amb la instal·lació d’un sistema de so immersiu i l’estrena de la primera performance, iniciant un cicle de tres actuacions durant l’any que exploren l’univers pictòric de Cuixart des del moviment i el so.
El projecte parteix de l’esperit experimental de Cuixart —qui va expandir la pintura cap a la tercera dimensió incorporant materials i volum— i continua aquesta expansió cap a la performance sonora. Sonora investiga què més pot esdevenir la pintura quan dialoga amb el cos, el moviment i el so, des d’una mirada interdisciplinària i contemporània.
Un espai únic a Europa
L’Espai Cuixart es converteix en un entorn performatiu singular que integra:
-
Taller, fàbrica de creació i galeria.
-
Convivència amb obra original de Cuixart.
-
Sistema de so immersiu de 12 altaveus distribuïts en 150 m².
Aquest sistema —heretat del projecte SoundSpiral creat per als Jocs Olímpics de Londres 2012— posiciona l’Espai Cuixart com l’únic espai al territori gironí amb infraestructura estable per acollir art sonor a gran escala, i un dels pocs espais híbrids d’aquestes característiques a nivell europeu.
El model és també conceptualment innovador: la cessió del sistema es realitza mitjançant un “lloguer simbòlic” (un bulb d’all local per any), reforçant la dimensió comunitària i experimental del projecte.
Objectiu i projecció
Sonora vol democratitzar l’accés a tecnologies immersives de so, obrint-les no només a especialistes, sinó a creadors de diferents disciplines. Defensa la intersecció entre arts visuals, escultura, tecnologia i performance com a motor de noves narratives artístiques.
Més enllà de les actuacions a l’Espai Cuixart, el projecte té vocació d’itinerància i expansió, integrant-se dins el programa del Centenari i obrint la porta a futures col·laboracions amb altres espais culturals.
Artistes
Clàudia Parés
Nascuda a Barcelona, clàudia és artista interdisciplinar treballant amb dansa, performance, art sonor i matèria. A Barcelona es gradua en Restauració i Conservació dels Béns Culturals (UB) i es forma com a Professional en dansa moderna (Company&Company), fins al 2015 que es trasllada a Hamburg, Alemanya, per ampliar les seves possibilitats de formació i treball com a ballarina.
Durant els següents 11 anys, clàudia s’estableix a Hamburg i treballa com a artista i performer per a companyies i coreògrafs locals i internacionals. També aprofundirà els seus coneixements en performance i dansa amb la Titulació professional en dansa contemporània (CDSH, Hamburg), la Titulació com a mestra del mètode Feldenkrais (Instituto Feldenkrais Milano-Levico, Itàlia) ambdós acabats l’any 2018, i amb el Màster en Performance Practices (ArtEZ University of Arts, Arnhem, Holanda) l’any 2024.
A més a més, durà a terme iniciatives artístiques pròpies com la co-fundació de Kollektiva, un col·lectiu de dansa amb seu a Hamburg (2018-2021), que explora la creació de dansa contemporània a través de la col·laboració no jeràrquica, duent a terme actuacions, participant en festivals, i creant tallers professionals.
Tanmateix, col·labora amb gran varietat d’artistes en diferents projectes i crea les seves pròpies peces, subvencionades públicament.
Igualment, combina la seva pràctica artística amb l’ensenyança, impartint regularment tallers d’Història de la dansa, Feldenkrais, improvisació i dansa en diverses institucions.
L’any 2024 juntament amb daz disley comencen el projecte Sonora a Palafrugell, explorant espai i so a través de performance immersiva. El març del 2025 instal·len el sistema de so immersiu a l’Espai Cuixart i presenten la primera peça conjunta Action Sounding. Són convidats a la Universitat de Mozarteum de Salzburg al juny per presentar una altra peça conjunta Together we sing.
Els últims anys la seva pràctica artística i docent inclou perspectives de composició sonora, integrant l’ús de veu i so com a qüestionament i ampliació del camp de la dansa, mantenint perspectives feministes i descolonials.
Després dels anys vivint a l’estranger, clàudia torna a Catalunya per establir-se a Palafrugell, promoure la performance, i participar en el teixit cultural al territori Gironí i català.
Daz Disley
daz crea i ajuda les persones a crear. La seva pràctica i feina es basa principalment en la creació de dispositius i sistemes per fer art, i també a l’ensenyança i docència – de nens a l’escola a postgraduats i adults amb discapacitats.
El seu software és utilitzat per milers d’usuaris en els camps de producció d’àudio, imatge i vídeo, i ha sigut guardonat tant pel seu treball de desenvolupament de software com pel seu treball artístic.
Des de principis dels anys 2000 s’ha involucrat en el disseny de sistemes de so i la instal·lació per a museus, galeries, festivals i ONG’s, i la creació d’instal·lacions públiques, actuacions i curacions a escala local, nacional i internacional, inclosa la direcció tècnica per a un projecte olímpic London 2012 Cultural.
Els seus sistemes han acollit centenars d’artistes i desenes de milers d’espectadors, i actualment treballa en la integració del so immersiu amb l’actuació en directe.
Citat per MusicTech Magazine com a col·laborador expert, amb un profund interès en el perquè i com funcionen les coses, i quan podem ignorar les convencions, impulsa la seva pràctica com a facilitador, col·laborador, creador i educador en àmbits tangibles i digitals.
Les seves investigacions més recents se centren en el disseny d’ordinadors virtuals, com a part del funcionament i creació de programari utilitzat en la producció d’instal·lació de so immersiu i performance, informant del seu treball artístic i de facilitació a x-church (Gainsborough, Regne Unit), 4bid gallery (Amsterdam, Holanda), i Espai Cuixart (Palafrugell).
Els seus treballs de vídeo s’han projectat en centenars de festivals locals i internacionalment, i és un col·laborador habitual de performance, tant com a productor, facilitador, tècnic i intèrpret que utilitzant so, veu i cos.
Havent descobert Palafrugell accidentalment degut a circumstàncies personals, aprofundint en la situació sociocultural de la localitat revela per daz un lloc idoni per la continuació i desenvolupament de la seva feina creativa, de facilitació i guia, i contribuint al creixement i cohesió de la comunitat a través de la intervenció artística.
ITINERÀNCIA
Action Sounding
Action Sounding és una performance d’art sonor immersiu que reimagina els mitjans de la pintura d’acció a través del so, el moviment i la materialitat, inspirant-se en les obres de Modest Cuixart de 1956 a 1964.
Durant aquests anys Cuixart explora amalgamant materials insòlits, sovint utilitzant fusta com a material de suport, investigant les capacitats expressives de la matèria a través del cos en acció, expandint les perspectives començades per l’expressionisme abstracte a noves inquisicions. Aconsegueix textures inusuals mitjançant incisions, cremant i enganxant diversos materials i objectes al suport. Exemples en són Gran Barroco (1959) on s’observa l’ús d’irisacions metàl·liques (daurades, platejades, coures) amb accentuades textures i el seu particular ús del dripping com a Sarga (1961) entre moltes d’altres.
Considerem les exploracions matèriques de Cuixart, basant-nos sobretot en el collage, la sobreposició, el gravat, la cremació, i el dripping com a gestos i estratègies per a la creació de moviment i so. Així doncs, imaginem el cos com a pinzell i pintura, eina dinàmica interactuant amb l’espai, el llenç, i els materials, la sorra. Cada moviment generant traços que s’acumulen convertint-se en la composició visual de l’escena.
Tanmateix, ampliem la qualitat sonora d’aquestes exploracions corporals a través de manipulacions del so i amb la veu, fent que el paisatge sonor sigui creat a través de l’acció.
Entenem el so com a substància mal·leable, que manipulem en viu a la performance, reflectint les textures i ritmes de les obres de Cuixart. Fent ús del sistema de so coreografiem la trajectòria del so, de manera que el públic experienciï el moviment de manera auditiva.
Ens hem inspirat de les tècniques de manipulació que Cuixart feia al suport i als materials com a fonts sonores: la combustió, la incisió, el rascat, com també el dripping – abocant o esquitxant pintura al llenç.
Així doncs el públic és immers a una experiència multisensorial de l’obra, oferint noves perspectives sobre el potencial expressiu de la pintura d’acció i la seva capacitat per transcendir límits formals.Difuminant els límits entre la pintura, l’escultura, el so i el moviment, el públic a experimenta les qualitats vives de la creació, i reflexiona la interconnexió de les disciplines i el poder transformador de la matèria.
Descobrint la figura
A Descobrint la figura revisitem l’obra de la fase compresa entre mitjans-finals dels seixanta fins als vuitanta, on el pintor se centra a la temàtica de la figura, mantenint una expressionista deformació de la realitat incloent un nou vessant hedonista i barroc.
Les obres apel·len al subconscient, fantasmes i obsessions a través dels símbols tant característics de l’època daualsetiana com surrealista. S’observen rostres i cossos distorsionats amb desproporcions inversemblants que, malgrat la seva monstruositat, remeten a una estranya bellesa i estètica. En moltes hi trobem dones, grotesques, voluptuoses i espectrals, amb pomposos tocats, elements que semblen dansar entre el patetisme i el kitsch.
En destaquem l’estridència cromàtica que sembla contraposar-se al rerefons sinistre i fosc dels cossos i rostres.
Amb una mirada feminista revisem aquestes obres amb dones, com Bruixa de Barbastro (1976), Joc de Dames (1979), (insert), (insert). En la performance situem el cos femení com a actor i agent, orquestrant la composició, subvertint les dinàmiques de poder entre pintor i musa. Capgirem l’ús de la deformació, deixant que el cos expressi les seves pròpies distorsions en lloc d’imposicions externes, interrompent la relació tradicional entre pintor i musa. La desmembració que a voltes arrisca l’objectificació és reclamada per l’empoderament de la musa en comptes de la dominació de l’artista.
Veient aquestes obres és difícil no preguntar-se, què pensava Cuixart d’aquestes dones?
Intercanviem la pregunta, especulant i portant a l’acció la figura, preguntem i què devien pensar elles?
Mantenint els components satírics i sinistres tan característics de Cuixart, convidem el públic a ser partícip d’un àpat, un festí, on la mirada i el gaudí més barrocs i infatuosos són posats en relleu per qüestionar qui mira i és mirat, les dinàmiques de poder de l’espectacle de l’art.
En el context del festival Flors i violes, considerem el concepte de la dona com a flor, sovint interpretades com a objectes fràgils, romantificats i idealitzats, subvertint-lo incorporant nocions de forca i resiliència: on hi ha flors hi ha vida, on hi ha feminitat hi ha forca, on hi havia la mirada masculina aquests conceptes han sigut ignorats. Aquesta performance ofereix noves perspectives per nodrir i reactivar el cos de la musa i la mirada de Cuixart.
RESIDÈNCIES INTERNACIONALS
A partir del setembre de 2025 vam començar el nostre programa de residències artístiques convidant artistes nacionals i internacionals. El programa ofereix una setmana de residència, tenint la possibilitat d’ús de l’espai performatiu i assessorament en l’ús de sistema immersiu, i conclou amb una performance pública.
Aquest 2025 vàrem convidar a Feli Navarro i Zoe Antypa a treballar amb la idea de matèria, textura, geometria i forma aparent als treballs de Cuixart del període informalista, ja treballat amb Action Sounding.
884
884 és una performance que explora els vincles possibles entre objecte, moviment, text, so i altres materials, donant lloc a ressonàncies i altres accidents on els límits entre l’humà i allò objectual es desdibuixen.
Reflectint les exploracions i innovacions de Cuixart, el treball de Feli estimula i contribueix en la revelació i el qüestionament de presumpcions de forma, format i gènere.
Feli Navarro és un artista multidisciplinari que treballa amb performance, so i pràctiques d’escolta. El seu treball busca ressonàncies i connexions entre teoria i pràctica, explorant petites accions que agitin la manera en com ens relacionem amb el que ens envolta.
Broad Vista
La performance multimèdia Broad Vista explora la transformació als límits del natural i l’artificial, el familiar i l’insòlit, l’humà i el monstruós, i fa ressò a la interpretació fosca de la figura i la transfiguració de la pintura en escultura mitjançant la ruptura de la dimensionalitat de Cuixart.
En aquesta performance, el so i objectes d’exclusió són reconfigurats a extensions del cos, reflectint la remodelació de la materialitat que transita en els períodes informalista i de deliri de l’obra de Cuixart, obrint espai per connexions i convertint límits en llocs de trobada, imaginació i nous horitzons.
Mitjançant pràctiques híbrides de performance, creació de mons i mitjans visuals, zoe explora la multiplicitat i la fragilitat del cos humà. La seva obra abraça les imbricacions amb altres éssers, tant orgànics com sintètics, per qüestionar les narratives dominants sobre la individualitat i imaginar maneres alternatives d’existir i de relacionar-nos.
Mitjançant la sensació i el pensament especulatiu, zoe investiga com es poden dissoldre les fronteres, fomentant noves perspectives sobre la connexió, la coexistència i la transformació.
RESIDÈNCIES
LOCALS
Amb les residències locals volem acollir artistes del territori Gironí a treballar al taller amb el sistema de so per la creació d’una peça fent ús de la tecnologia immersiva.
La primera residència és planejada pel següent setembre 2026.
L’objectiu a llarga durada és formar un grup d’artistes amb capacitats i coneixements que puguin utilitzar el sistema de so de manera autònoma fent que les residències i oportunitats d’exploració artística puguin ser dutes a terme independentment.
TALLERS INSTITUCIONALS
Tenint en compte la singularitat de l’espai performatiu que oferim, dotat d’un sistema de so únic al territori, volem aportar formació, intensius i tallers adreçats a institucions públiques, com per exemple col·laborant amb la Universitat de Girona (UdG). La UdG té un grau en Arts Escèniques on assignatures com Tecnologies audiovisuals, Creació Audiovisual i Practiques podrien impartir-se in situ, oferint l’oportunitat a l’alumnat d’accedir a un espai de creació durant els estudis.
Tanmateix, hi ha companyies professionals d’arts escèniques dins del territori Gironí que poden aprofitar-se de les instal·lacions tant per desenvolupament, recerca, com per mostrar i fer actuacions.
A més a més, l’espai i les seves instal·lacions poden acollir tallers corporatius i esdeveniments, ampliant les fonts d’ingressos més enllà de l’àmbit artístic.
El nostre objectiu durant el 2026 és desenvolupar la nostra xarxa de contactes per engegar noves col·laboracions i associacions.